De la idea a l'app store

De la idea a l’App Store – PART 2

Aquest post és la continuació de De la idea a l’App Store – PART 1.

Hem vist què hem de tenir en compte per fer un petit estudi de mercat (nivell casolà) abans de tirar endavant l’aplicació. Si amb aquest estudi hem arribat a la conclusió que hi ha prou lloc perquè la nostra idea s’hi pugui fer un espai, és el moment de tirar endavant i definir què farem. Seguim ampliant el document! Continua llegint

De la idea a l'app store

De la idea a l’App Store – PART 1

Tinc una idea per fer una app, i ara què?

A molts ens passa que en un moment d’inspiració tenim una idea per crear una aplicació mòbil, ens animem i comencem a donar-hi voltes, a donar-li forma, a pensar què podria fer, i sovint a imaginar-nos ja les pantalles, el nom, i tot un seguit de coses que la defineixen. Però perquè una idea d’aplicació es transformi en una realitat, és important posar una mica de seny i fer un exercici de definició i fer un petit pla de viabilitat.

Hi ha moltíssimes maneres d’abordar aquest procés, algunes amb coses millors, altres pitjors, i cadascú té la seva. En un parell o tres de posts explicaré com ho faig jo per definir l’aplicació, i a partir d’aquí també publicaré alguns apunts sobre com portar-ho a terme, ja sigui en la fase de disseny o en la mateixa programació.
Pel que fa a la definició, jo el que faig és crear un document de text, de més de tres pàgines i d’unes deu com a màxim. A aquest document el faig seguint un guió que a continuació us detallaré i que m’ajuda a poder valorar molts aspectes que potser no havia pensat inicialment.

A veure si a vosaltres també us serveix!
Continua llegint

Recursos pedagògics contra el canvi climàtic

Fa mesos vaig descobrir el Meltdown Game i ho tenia pendent de compartir amb tu, perquè em sembla una idea genial!

El taulell de joc. Font: Meltdown Game

El taulell de joc. Font: Meltdown Game

Aquest joc de taula original -el primer joc de taula que es fon- és la resposta d’una revista científica infantil a la necessitat de conscienciar a la humanitat des de que som petits del gran problema que és (i serà) el canvi climàtic. A partir d’un joc familiar de cooperació, els participants han d’aconseguir salvar els ossos polars abans que s’acabi el temps, però en aquest cas el temps no el marcarà un rellotge, sinó el temps que triga en desfer-se el taulell de joc, que està creat de gel. Aquest vídeo promocional parla per si sol.

Què et sembla? Crec que és una idea brillant per apropar aquesta problemàtica als infants i a les famílies! Tant de bo el distribuïssin arreu! Va a la Wish-List!

#laOtraNavidad d’IKEA és la màgia del s. XXI

text a l'entrada del web de #laotranavidad d'IKEA

Presentació del web de #laotranavidad d’IKEA

Avui he descobert la campanya de publicitat que ha fet IKEA per aquest nadal. Ja feia uns dies que havia vist l’anunci a la televisió però no li havia parat atenció. Fa unes hores hi he topat a Internet i amb la calma de qui passa l’estona i hi para atenció, però amb un vídeo diferent al que veiem a la TV:

La Otra Navidad ens ofereix una visió real del que passa amb el nadal i l’excés de consum, i el deteriorament de les relacions humanes. Però el que m’ha sobtat més de tot plegat ha estat entrar a la web i descobrir una experiència ben treballada i cuidada. Una animació (sí, s’han atrevit a incorporar-hi flash!) efectiva i el que anomenen “un punt de màgia” -típic del nadal- que passa quan decideixes crear una carta als reis amb l’ajuda del teu smartphone, triat des d’un dispositiu els diferents que vols incorporar-hi i que van apareixent “per art de màgia” a la carta que estàs escrivint a l’ordinador.

Destaco d’aquesta campanya la importància d’utilitzar bé la tecnologia, i aquí l’ús de les animacions i el vincle “web+mòbil” passa d’una manera totalment transparent i ben aconseguida, creant realment una sensació de “màgia”. Sense cap dubte, un bon exemple de la integració dels codis QR i, en certa manera, una aproximació al transmèdia.

Uns motlles per fer galetes cap a la Wish-List! Això sí, comprats a IKEA, eh?

PD: una altre campanya d’IKEA de la que podem aprendre’n coses, que algun dia potser comentaré.

 

Dronestre.am, el poder dels drones (i de les dades)

Remenant per Uncovering Ctrl no sé com he anat a parar a Dronestre.am, un web que recull en temps real i l’històric de tots els atacs realitzats per drones (militars) dels Estats Units. Els drones (aquests avions sense conductor, control·lats remotament) cada cop tenen més funcions i fins i tot estan en fase de proves per ser utilitzats per a enviaments de paqueteria.

Tot i això, l’ús d’aquests aparells genera polèmica, sobretot pel nombre de morts que estan causant, molts dels quals civils. Aquesta web que comentava,Dronestre.am, posa a disposició de tothom que ho vulgui una API on consultar el seu arxiu a temps real. Com a programador i tafaner que sóc, m’hi he dedicat uns minuts i amb una simple consulta he pogut generar un mapa com aquest, amb un comptador de víctimes que fa por: entre 3300 i 4700 morts ja, dels quals més de 500 són víctimes civils, i 185 nens.

Aplicació de la API de dronestre.am sobre Google Maps

Mapa amb les dades de la API

Són bons els drones? La tecnologia sempre és per avançar? Avançar cap a on?

Més enllà del drama, m’agradaria destacar positivament aquesta web i totes les que es dediquen a posar dades a la lliure disposició, a l’open-data. Així molts altres desenvolupadors poden crear eines d’utilitats diverses i segur que sorprenents. Si teniu alguna idea de tractament de dades públiques que volgueu visualitzar i sigui interessant feu-me una proposta que potser puc posar-hi jo la tecnologia o programació :P

T’observen. Auditoria dels sistemes de control des de BAU fins Hangar

Aquest matí hem anat amb els companys de la universitat a conèixer el projecte d’Hangar.org (del que us parlaré més endavant) que es troba també al Poblenou. En la ruta des de BAU fins allà hem hagut de fer un treball de camp identificant els mecanismes de control que es troben pel camí. Càmeres de videovigilància i tot allò que pugui complir aquesta funció. Aquest és el meu resum! La veritat és que només ha estat una ruta ràpida i espanta pensar la de càmeres que ens estan enfocant en tot moment.

Recorregut ruta Bau fins Hangar

Recorregut ruta Bau fins Hangar. Fet per Ramon Forns. Imatge de fons: Google Maps.

Quan els homes fan el paper de les dones a la publicitat

En el món publicitari (sobretot televisiu) estem tips de veure una i altra vegada uns papers concrets interpertats per dones, i uns altres diferents per homes. Hi estem tant acostumats que si no és així ens sembla estrany, però quan ens parem a analitzar-los segur que ens n’adonarem de la discriminació i l’absurditat d’aquest fet.

Fa uns dies vaig trobar en un blog que la gent de BuzzFeed va fer un exercici de comparar aquests rols interpretats per homes o per dones i el resultat és el vídeo: “If women’s roles in ads were played by men” (Si els papers de la dona a la publicitat fóssin interpretats per homes). Espero que us faci pensar i us agradi!

 

Quan l’ensenyar pit s’excusa en una moda

M’ha fet gràcia llegir que als Estats Units està creant polèmica un club de lectura anomenat The Outdoor Co-Ed Topless Pulp Fiction Appreciation Society (OCETPFAS), on bàsicament els divendres es reuneixen un grup de dones per anar a llegir a Central Park tot ensenyant les mamelles. La reivindicació, més enllà de la comoditat que pot aportar llegir sense pressió quan fa bon temps, preten manifestar i donar a conèixer que la llei americana “Permet a les dones anar en topless als mateixos llocs que els homes” i volen donar-ho a conèixer perquè la resta de dones hi perdi la por.

Mugrons i literatura, a Central Park

Mugrons i literatura, a Central Park. Font: PlayGround Noticias

I entre cupcake i cupcake, els protagonistes de les converses i les lectures són llibres que defineixen com pulp fiction (vegeu llista dels seus recomanats). Si feu una ullada al seu blog es fan un fart de penjar fotos. És aquest el punt on he començat a dubtar de si realment és una reivindicació o si és purament una excusa per mostrar-se i alliberar el seu exhibicionisme, perquè entre foto i foto s’hi veuen pocs llibres però molta carn, molta més de la que engloba el concepte “topless”.

Arribarà la moda a la Ciutadella?

Fent que 2€ moguin coses. Més enginy de Misereor

Si fa uns dies us parlava d’un OPI soprenent per captar petits donatius de la gent que passa a partir d’una acció amb la targeta de crèdit, avui he descobert una altre campanya de la mateixa ONG, Misereor, per recaptar petits donatius de 2€ amb moneda, ubicada a l’aeroport d’Hamburg.  Com sempre, el vídeo s’explica per si sol.

He trobat també al web del creador de l’enginy, Tinkerlog, on explica com s’ho va fer per crear el recorregut de la moneda i vincular les diferents accions al seu pas. També inclou un moment on es fa una fotografia al donant i al final té un botó per acceptar que es publiqui a Facebook.

L'anunci per recaptar donatius

L’anunci per recaptar donatius a l’aeroport d’Hamburg. Font: Tinkerlog

Live Sketchbook, un bon exemple d’aplicació tecnològica

En l’àmbit de la museografia, l’ús de pantalles interactives s’ha generalitzat i són moltes les funcions que s’han anat desenvolupant a partir d’aquesta tecnologia, més enllà de la simple consulta d’informació.

Live Sketchbook de D'strict

Live Sketchbook de D’strict. Font: d’strict

Un exemple dels nous usos de les pantalles és el projecte Live Sketchbook in Digital Pavilion de l’empresa D’strict. En aquesta instal·lació hi ha unes pantalles tàctils interactives on els nens poden triar el dibuix d’un animal i pintar-lo amb els colors que ells vulguin, per després desar-lo, enviar-lo a un món virtual projectat a la paret o bé imprimir-lo. A part de tenir un entorn gràfic dissenyat especialment per al públic infantil, aquestes pantalles grans permeten la interacció de varies persones alhora.

Aquí teniu un vídeo que explica bé el funcionament de tot plegat:

Aquesta instal·lació és un molt bon exemple de l’aplicació de diferents tècniques i tecnologies aplicables a la museografia:  les pantalles interactives, el concepte de gamificació, les projeccions immersives i la realitat virtual.