Arxiu mensual: març de 2014

Arriba a BCN un bar on pots imprimir en 3D

Fa vint anys obrien a Barcelona els primers cafès on podies connectar-te a Internet. Encara recordo quan hi anavem per enviar correus electrònics amb el cosí americà. Aquests espais permetien acostar les noves tecnologies a tothom qui no podia assumir tot el muntatge o no tenia la possibilitat.

Una de les tecnologies que avui en dia està en augment és la impressió en 3D, començant a comercialitzar-se moltes impressores de diferents mides i preus però encara amb un preu massa elevat com perquè puguin arribar a l’àmbit domèstic. Tot i això, arriba a BCN un bar on pots imprimir en 3D i fer gravats en làser mentre fas el cafè. Es diu FabCafe i està al carrer Bailen.  Els preus són realment assequibles i es mesuren en el cas del làser per estona (8e un quart d’hora, que dóna per molt!) i en grams en el cas de la impressió 3D (5€ per peça + 20centims per gram de material).

fabcafe04Mar from loftwork on Vimeo.

FABCAFE, Carrer Bailen, 11.

Nova publicitat de Pepsi Max

El món de la publicitat sovint és el motor de la creativitat audiovisual. Una tendència actual és crear una acció en un lloc concret, que només experimenta una quantitat reduida de gent, però que és enregistrat i es crea una campanya viral al voltant del vídeo, on és el poder de la gent que ho comparteix qui ho exten arreu del món a preu zero.

Pepsi s’ha sumat a aquesta tendència amb una iniciativa a la ciutat de Londres, on ha convertit l’Opi d’una parada de bus en una experiència d’usuari única per aquells qui estan esperant.

Llegit al blog Publicidad y Propaganda 2008.

Tinder App, a lligar!

Tinder, lligar per internet mai havia estat tan fàcil

Indica qui t’agrada del teu entorn i si coincidiu afirmativament ja pots començar a parlar-hi i lligar per internet

El boom d’internet i les xarxes socials va impulsar l’aparició de pàgines web per a trobar parella. Actualment, n’hi ha tantes diferents (i de pagament) que és complicat coincidir amb la persona de la teva vida… i que no estigui a l’altre banda del món!

Encén la flama des del teu iPhone. Font: App Store

Encén la flama des del teu iPhone.

Són molts els qui han provat de fer una aplicació per lligar, però cap havia tingut l’èxit de Tinder, que fa més d’un any que existeix però que ha tingut la capacitat de consolidar-se a EEUU i extrendre’s per tot el món. I és que amb Tinder lligar per internet mai havia estat tan fàcil. Poder veure fotos de la gent que tens al voltant, saber si teniu gustos en comú o compartiu amistats, indicar si t’agrada o no i, si coincidiu afirmativament, iniciar una conversa ha demostrat ser per molts una bona manera de trencar el gel.

Per poder filtrar els resultats al teu gust pots triar un radi d’acció -de 2 a 160km-, l’edat -18 a +50 -, així com si vols conèixer homes i/o dones.

L’aplicació està disponible per a tots els dispositius iOS 7.0+ i és gratis. Jo ja l’he estat provant i té molt bona pinta! I em consta que moltes de la uni també ;)


Font de totes les imatges: App Store

 

Augmenta la velocitat de lectura amb Spritz

Avui us parlaré d’una nova tecnologia que he descobert aquest cap de setmana i que crec que aviat la veurem aplicada en molts àmbits diferents. L’he trobat a FastCodesign.

Exemple de funcionament de Spritz. Font: FastCoDesign.com

Exemple de funcionament de Spritz.
Font: FastCoDesign.com

Es tracta de Spritz, “una reimaginació de la manera de llegir”. És un software que promet poder llegir textos augmentant la velocitat de lectura des de la mitjana de 220paraules-per-minut a les 600ppm. Això s’aconsegueix des d’una petita caixa on apareixen les paraules individualment, centrades totes amb un algoritme que alinia i destaca la lletra més important o distintiva del a paraula. Es pot triar la velocitat per poder acostumar-se al sistema progressivament.

Spritz alinia les paraules per no haver de buscar el punt d'atenció amb els ulls. Font: FastCoDesign.com

Spritz alinia les paraules per no haver de buscar el punt d’atenció amb els ulls. Font: FastCoDesign.com

Els avantatges d’aquest mètode que permeten augmentar la velocitat lectora són, per una banda, el no haver de moure els ulls per la pàgina amb el temps que s’estalvia en això, així com que el fet de no veure la resta de la frase inicialment evita el que es coneix com a subvocalització, l’anar-nos imaginant la sonoritat de la frase dins del nostre cap.

La idea d’aquest software és que es pugui implementar en molts tipus de dispositius i webs, de manera que els programadors que ho trobin necessari poden afegir-ho a la seva aplicació. Al passat Mobile World Congress ja es va presentar algun aparell que porta aquest software com a aplicació per llegir el correu electrònic.

Jo ho he provat i m’ha semblat molt interessant i útil. Evidentment no crec que això substitueixi ni hagi de substituir la lectura de llibres per plaer, però pot ser molt útil per consumir notícies, documents de feina, instruccions, etc.

Al web SpritzInc.com podeu provar-ho triant l’idioma i provant les diferents velocitats. Què en penseu? us sembla interessant?

Fonts: FastCoDesign.com // SpritzInc.com

Operación Palace, 23-F

Operación Palace - Jordi Évole. Font: La Sexta

Operación Palace – Jordi Évole. Font: La Sexta

Acabo de veure el fals-documental de Jordi Évole, aquest que ha creat tanta polèmica els darrers dies i que ofereix la veritat sobre el cas del 23-F, sota el títol de Operación Palace.

En primer lloc, em sembla una idea molt bona i una bona realització, amb uns actors que al ser els personatges reals de la història hi donen més veracitat. El concepte de fals-documental m’agrada molt i crec que és molt necessari a la societat actual pel que provoca: més enllà de la simple polèmica de si està bé o no “jugar” amb la gent, provoca dubte, provoca pensament, provoca debat.

S’han fet altres peces similars al llarg de la història però aquesta (crec) és la primera que ha coincidit en l’era de les xarxes socials, creant un autèntic fenomen transmedia a les xarxes durant l’emissió i les hores següents.

Així doncs, crear dubte i fer pensar a la gent crec que és l’objectiu del gènere. En un artícle sobre aquest documental, Eugenio Viñas diu que “Una mentira no explica una verdad, sin embargo puede ayudar a comprenderla.”. En aquest cas, no ens hem de creure una versió ni l’altre, hauríem de fer-nos nosaltres una idea pròpia.

Com a tema de fons, al documental diuen que aquesta peça és fruit de no poder accedir a la informació classificada del 23F, que ens han explicat una versió de la història però que fins d’aquí dècades no podrem saber la veritat. Si a la peça documental que estic comentant no ens haguéssin dit al final que era mentida, estic convençut que moltíssima gent l’hauria donada per verídica, de la mateixa manera que deu haver passat amb moltíssimes històries que ens han explicat.

Estem acostumats a donar per vàlid tot allò que ens expliquen els mitjans d’informació, sense contrastar-ho, i ara és precisament quan ho tenim més fàcil que mai l’accés a la informació.

De falsos documentals se n’han fet molts al llarg de la història. El primer va ser Orson Welles, amb La guerra dels mons (1938). Un programa de ràdio que narrava l’arribada a la terra de Marcians, i que molts oïents van creure’s com a cert. El documental de Jordi Évole diu estar inspirat en Opération Lune (2002), del canal francès ARTE, que desmenteix l’arribada a la Lluna.

Conec un cas de fals documental que em va agradar molt en el seu moment i que recomanaria a tots els qui estigueu llegint aquesta entrada. És una sèrie de falsos documentals dirigits per l’Empar Moliner i que va emetre TV3 i que es deia Herois quotidians (2008). Parlant de temàtiques molt diverses però actuals, feia una mirada irònica i àcida de tot el que es considera políticament correcte. El meu preferit, sense cap dubte, és el capítol sobre una empresa d’adopció decorativa, AdoptaDecor. També el de la Marisqueria Halal.

Recordo de l’època d’emissió que molta gent no ho entenia, o no s’ho prenia bé, es queixaven que s’emetés aquest programa per TV3… suposo que és el que pretenia l’Empar, no?