Arxiu mensual: maig de 2014

T’observen. Auditoria dels sistemes de control des de BAU fins Hangar

Aquest matí hem anat amb els companys de la universitat a conèixer el projecte d’Hangar.org (del que us parlaré més endavant) que es troba també al Poblenou. En la ruta des de BAU fins allà hem hagut de fer un treball de camp identificant els mecanismes de control que es troben pel camí. Càmeres de videovigilància i tot allò que pugui complir aquesta funció. Aquest és el meu resum! La veritat és que només ha estat una ruta ràpida i espanta pensar la de càmeres que ens estan enfocant en tot moment.

Recorregut ruta Bau fins Hangar

Recorregut ruta Bau fins Hangar. Fet per Ramon Forns. Imatge de fons: Google Maps.

Quan els homes fan el paper de les dones a la publicitat

En el món publicitari (sobretot televisiu) estem tips de veure una i altra vegada uns papers concrets interpertats per dones, i uns altres diferents per homes. Hi estem tant acostumats que si no és així ens sembla estrany, però quan ens parem a analitzar-los segur que ens n’adonarem de la discriminació i l’absurditat d’aquest fet.

Fa uns dies vaig trobar en un blog que la gent de BuzzFeed va fer un exercici de comparar aquests rols interpretats per homes o per dones i el resultat és el vídeo: “If women’s roles in ads were played by men” (Si els papers de la dona a la publicitat fóssin interpretats per homes). Espero que us faci pensar i us agradi!

 

Quan l’ensenyar pit s’excusa en una moda

M’ha fet gràcia llegir que als Estats Units està creant polèmica un club de lectura anomenat The Outdoor Co-Ed Topless Pulp Fiction Appreciation Society (OCETPFAS), on bàsicament els divendres es reuneixen un grup de dones per anar a llegir a Central Park tot ensenyant les mamelles. La reivindicació, més enllà de la comoditat que pot aportar llegir sense pressió quan fa bon temps, preten manifestar i donar a conèixer que la llei americana “Permet a les dones anar en topless als mateixos llocs que els homes” i volen donar-ho a conèixer perquè la resta de dones hi perdi la por.

Mugrons i literatura, a Central Park

Mugrons i literatura, a Central Park. Font: PlayGround Noticias

I entre cupcake i cupcake, els protagonistes de les converses i les lectures són llibres que defineixen com pulp fiction (vegeu llista dels seus recomanats). Si feu una ullada al seu blog es fan un fart de penjar fotos. És aquest el punt on he començat a dubtar de si realment és una reivindicació o si és purament una excusa per mostrar-se i alliberar el seu exhibicionisme, perquè entre foto i foto s’hi veuen pocs llibres però molta carn, molta més de la que engloba el concepte “topless”.

Arribarà la moda a la Ciutadella?

Fent que 2€ moguin coses. Més enginy de Misereor

Si fa uns dies us parlava d’un OPI soprenent per captar petits donatius de la gent que passa a partir d’una acció amb la targeta de crèdit, avui he descobert una altre campanya de la mateixa ONG, Misereor, per recaptar petits donatius de 2€ amb moneda, ubicada a l’aeroport d’Hamburg.  Com sempre, el vídeo s’explica per si sol.

He trobat també al web del creador de l’enginy, Tinkerlog, on explica com s’ho va fer per crear el recorregut de la moneda i vincular les diferents accions al seu pas. També inclou un moment on es fa una fotografia al donant i al final té un botó per acceptar que es publiqui a Facebook.

L'anunci per recaptar donatius

L’anunci per recaptar donatius a l’aeroport d’Hamburg. Font: Tinkerlog

Live Sketchbook, un bon exemple d’aplicació tecnològica

En l’àmbit de la museografia, l’ús de pantalles interactives s’ha generalitzat i són moltes les funcions que s’han anat desenvolupant a partir d’aquesta tecnologia, més enllà de la simple consulta d’informació.

Live Sketchbook de D'strict

Live Sketchbook de D’strict. Font: d’strict

Un exemple dels nous usos de les pantalles és el projecte Live Sketchbook in Digital Pavilion de l’empresa D’strict. En aquesta instal·lació hi ha unes pantalles tàctils interactives on els nens poden triar el dibuix d’un animal i pintar-lo amb els colors que ells vulguin, per després desar-lo, enviar-lo a un món virtual projectat a la paret o bé imprimir-lo. A part de tenir un entorn gràfic dissenyat especialment per al públic infantil, aquestes pantalles grans permeten la interacció de varies persones alhora.

Aquí teniu un vídeo que explica bé el funcionament de tot plegat:

Aquesta instal·lació és un molt bon exemple de l’aplicació de diferents tècniques i tecnologies aplicables a la museografia:  les pantalles interactives, el concepte de gamificació, les projeccions immersives i la realitat virtual.

El poder relacional de Facebook

Fa una estona, tot fent una ullada a Facebook he descobert via 324.cat una notícia desagradable, mai és desitjable la mort de ningú. Tot i això, el que m’ha cridat l’atenció ha estat aquesta habilitat que té el giny de Facebook de mostrar continguts relacionats, suposo que en funció de l’analisi de dades del que està publicant la gent en aquells moments.

Captura del Timeline a Facebook

Captura del Timeline a Facebook

Suposo que l’evolució de la tecnologia està al marge dels critèris morals i cortesia amb els que ens hem educat. O potser la seva forma de respecte és amagar la opció de fer “like” al contingut relacionat?

Creativitat al servei d’una bona causa

Fa uns dies vaig trobar per la xarxa una campanya de la ONG Misereor que em va semblar brillant. Crec que és l’evolució dels captadors de socis de les ONG que et paren per carrer per intentar apropar-te la seva causa. Crec que actualment és una figura que es percep com una molèstia al carrer, que la gent intenta esquivar-los per no haver de parar a escoltar-ho, quan suposo que deuen fer una bona tasca.

Misereor. Font: TAGO ART WORK

Un dels OPI interactius de la campanya de Misereor. Font: TAGO ART WORK

La campanya “The Social Swipe” que us presento a continuació canvia model de captació de l’organització d’actiu a passiu, fent que sigui l’usuari final qui s’apropi a fer el seu donatiu, a interessar-se per la causa i, al cap i a la fi, col·laborar amb la missió de l’ONG. A partir de la introducció d’un format sorprenent i amb gamificació, es convida a l’usuari a fer servir la seva targeta de crèdit per un acció solidaria: tallar una llesca de pa, tallar una corda d’un esclau, etc. Amb aquest gest amb la targeta de crèdit es fa un donatiu de 2€.

Us deixo el vídeo explicatiu, crec que és una idea molt original, que fa un pas més en la introducció d’elements interactius en els OPI, i crec que marcarà tendència en els propers anys. Els petits donatius puntuals poden superar la barrera psicològica de fer-se soci i pagar una quota mensual per una causa, un petit canvi en la línia del que ens deia el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos”.

Segons explica el vídeo de la campanya, el gran repte va ser a nivell tècnic de fer que el sistema de pagament funcionés ràpid amb el moviment, sincronitzant alhora l’animació del vídeo amb la posició actual de la targeta dins del recorregut preparat.

Visitant l’edifici del Disseny Hub de Barcelona

Aquest dimarts vam fer una sortida per a conèixer el Disseny Hub de Barcelona. És un edifici situat a la Plaça de les Glòries Catalanes i pretén ser un espai de referència a la ciutat de tot el món del disseny. L’edifici en sí és enorme i es pot reconèixer de lluny per la seva forma estranya, de color gris.

IMG_6320

Els excursionistes a la porta del DHUB. En primer pla, la meva cara. Foto pròpia.

Nosaltres vam anar a veure el Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, que es troba a sota de la biblioteca del barri -que també és al mateix edifici-, i que conté un gran fons documental de llibres relacionats amb el disseny en molts àmbits, des d’industrial, gràfic, audiovisual fins a una biblioteca especial de materials.  Un bon punt de referència per fer recerca dels treballs universitaris. Llàstima que la conegui a poques setmanes d’acabar els estudis.

IMG_3355

La nostra professora i guia, explicant-nos les bondats de l’edifici. Foto pròpia.

Pel que fa a l’edifici, he de dir dues coses referents a la part de la façana principal que sobresurt, la que dóna al nord-oest.

En primer lloc, tenia tota la pinta de ser una construcció adaptada a la carretera que hi passava per sota, enlairada, i que l’edifici hi encaixava. Ara mateix aquesta carretera no hi és, quan encara fa poc que es va acabar l’obra del DHUB. Es va fer a mida sense contemplar que es treuria la carretera o és simple coincidència la forma?

I per altre banda, aquesta mateixa façana, que a la part que sobresurt té una espècie de finestra enorme, em recorda moltíssim a l’edifici del Museu de Liverpool (veure foto següent), una construcció prou recent i guanyadora d’alguns premis. No hi trobeu una semblança evident, tant en la finestra, com en la forma de l’edifici i el material que el recobreix? És algun tipus de sucursal, de font d’inspiració de l’arquitecte o simplement una altra casualitat?

Edifici del Museum of Liverpool. Fotografia: Pete Carr

Edifici del Museum of Liverpool. Fotografia: Pete Carr

Desigual rebenta les xarxes

Avui acabo de veure aquest anunci que Desigual ha fet especialment pel dia de la mare i que està creant polèmica. No em sembla que n’hi hagi per menys.

Està clar que fer polèmica és un bon reclam publicitari, però amb un tema tant de moda i tant complicat com és l’avortament, els embarassos no desitjats i les malalties de transmissió sexual em sembla una burrada que puguin emetre per televisió un anunci que promogui que la gent punxi els condons amb una agulla. Si vols tenir un fill, endavant, però com a mínim que ell pugui saber-ho, no?

Per cert, per als més curiosos, la gent de la condoneria Punt Love de Granollers han publicat fa una estona el model de condons que surten al vídeo per si voleu comprar-los ;)