Arxiu de la categoria: Cultura Audiovisual

Artícles fets per l’assignatura de Cultura Audiovisual del Grau en Disseny a BAU.

T’observen. Auditoria dels sistemes de control des de BAU fins Hangar

Aquest matí hem anat amb els companys de la universitat a conèixer el projecte d’Hangar.org (del que us parlaré més endavant) que es troba també al Poblenou. En la ruta des de BAU fins allà hem hagut de fer un treball de camp identificant els mecanismes de control que es troben pel camí. Càmeres de videovigilància i tot allò que pugui complir aquesta funció. Aquest és el meu resum! La veritat és que només ha estat una ruta ràpida i espanta pensar la de càmeres que ens estan enfocant en tot moment.

Recorregut ruta Bau fins Hangar

Recorregut ruta Bau fins Hangar. Fet per Ramon Forns. Imatge de fons: Google Maps.

Visitant l’edifici del Disseny Hub de Barcelona

Aquest dimarts vam fer una sortida per a conèixer el Disseny Hub de Barcelona. És un edifici situat a la Plaça de les Glòries Catalanes i pretén ser un espai de referència a la ciutat de tot el món del disseny. L’edifici en sí és enorme i es pot reconèixer de lluny per la seva forma estranya, de color gris.

IMG_6320

Els excursionistes a la porta del DHUB. En primer pla, la meva cara. Foto pròpia.

Nosaltres vam anar a veure el Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, que es troba a sota de la biblioteca del barri -que també és al mateix edifici-, i que conté un gran fons documental de llibres relacionats amb el disseny en molts àmbits, des d’industrial, gràfic, audiovisual fins a una biblioteca especial de materials.  Un bon punt de referència per fer recerca dels treballs universitaris. Llàstima que la conegui a poques setmanes d’acabar els estudis.

IMG_3355

La nostra professora i guia, explicant-nos les bondats de l’edifici. Foto pròpia.

Pel que fa a l’edifici, he de dir dues coses referents a la part de la façana principal que sobresurt, la que dóna al nord-oest.

En primer lloc, tenia tota la pinta de ser una construcció adaptada a la carretera que hi passava per sota, enlairada, i que l’edifici hi encaixava. Ara mateix aquesta carretera no hi és, quan encara fa poc que es va acabar l’obra del DHUB. Es va fer a mida sense contemplar que es treuria la carretera o és simple coincidència la forma?

I per altre banda, aquesta mateixa façana, que a la part que sobresurt té una espècie de finestra enorme, em recorda moltíssim a l’edifici del Museu de Liverpool (veure foto següent), una construcció prou recent i guanyadora d’alguns premis. No hi trobeu una semblança evident, tant en la finestra, com en la forma de l’edifici i el material que el recobreix? És algun tipus de sucursal, de font d’inspiració de l’arquitecte o simplement una altra casualitat?

Edifici del Museum of Liverpool. Fotografia: Pete Carr

Edifici del Museum of Liverpool. Fotografia: Pete Carr

Desigual rebenta les xarxes

Avui acabo de veure aquest anunci que Desigual ha fet especialment pel dia de la mare i que està creant polèmica. No em sembla que n’hi hagi per menys.

Està clar que fer polèmica és un bon reclam publicitari, però amb un tema tant de moda i tant complicat com és l’avortament, els embarassos no desitjats i les malalties de transmissió sexual em sembla una burrada que puguin emetre per televisió un anunci que promogui que la gent punxi els condons amb una agulla. Si vols tenir un fill, endavant, però com a mínim que ell pugui saber-ho, no?

Per cert, per als més curiosos, la gent de la condoneria Punt Love de Granollers han publicat fa una estona el model de condons que surten al vídeo per si voleu comprar-los ;)

 

Del Mobile-Art a l’SmartShow

El Festival Grec 2014 s’acosta i aquest cop ens porta una notícia que està relacionada amb el Mobile Art, un tema que estem tractant ara a la universitat.

Tal com ha anunciat La Fura dels Baus al seu Facebook, porten un nou espectacle al Grec del que segur se’n parlarà. Es podrà veure del 30 de juny al 5 de juliol i la temàtica està vinculada a la commemoració del Tricentenari de 1714.

El 30 de juny encetarem el Grec Festival de Barcelona amb M.U.R.S., el primer ‘smartshow’ de la història. No us ho perdeu!

M.U.R.S. serà una experiència de futur per jutjar el present. El primer ‘smartshow’ de la història obrirà el Grec Festival de Barcelona, al Castell de Montjuïc.

Com podem llegir al web del festival:

El 30 de juny, La Fura dels Baus estrenarà al Castell de Montjuïc “M.U.R.S.” , que es podrà veure fins al 5 de juliol. L’han anomenat el primer smartshow de la història i és una ficció construïda conjuntament pels creadors de La Fura dels Baus, que tornen a treballar plegats després d’un llarg període.

Evocant una població assetjada, La Fura ens ofereix un plantejament futurista que busca, però, fer-nos pensar d’una manera nova en el present. Porteu el vostre mòbil intel•ligent perquè podreu fer servir una app per interactuar amb l’espectacle.

Aquest espectacle ens porta el concepte d’SmartShow, un nou model artístic on el públic participa activament a l’obra a través del seu smartphone, segurament a partir d’una aplicació creada per a l’ocasió. I si encara voleu participar-hi més activament, han obert càsting d’actors!

Us ho perdreu?

Sant Climent de Taüll, premiat al Museums and the web

El Pantocrator torna a ser notícia. Les pintures romàniques de l’esglèsia de Sant Climent de Taüll (declarades patrimoni mundial per la UNESCO) i el projecte de recuperació històrica a partir de la tecnologia del mapping, que des del novembre de 2013 ha donat vida de nou a les pintures en la seva ubicació original són un èxit i encara reben molt bones crítiques. El projecte #taull1123 ha estat guardonat amb el premi al Millor Projecte Multimèdia de l’any al congrés MW2014: Museums and the Web 2014. Si teniu la oportunitat de visitar-lo en directe no us ho perdeu!

#Taull1123. Immersive experience in a World Heritage Site (or Augmented Reality without devices)

Imatge del mapping en directe. Durada: 9minuts. #Taull1123. Font imatge: MW2014

Podeu veure el resultat del mapping aquí.

El Barri Gòtic de Barcelona no existeix

Fa uns dies l’amic Sergi va compartir al seu Facebook l’emissió d’un programa de BTV que parla de la Història de Barcelona i on Dani Cortijo explica que el Barri Gòtic de Barcelona és fals, va ser creat per a reclam turístic. No és massa llarg i és de visió obligada! ;)

En primer lloc em va sobtar, però està molt ben explicat, amb fotografies d’abans i després de la remodelació, i per tant suposo que deu ser veritat. M’agradaria imaginar la gent de l’època en que feien les obres què pensava… “Perquè coi posen aquest pont aquí?”.

En aquest web teniu tota la informació dels canvis que es van fer, d’aquesta recreació gòtica per a finalitats turístiques.

Operación Palace, 23-F

Operación Palace - Jordi Évole. Font: La Sexta

Operación Palace – Jordi Évole. Font: La Sexta

Acabo de veure el fals-documental de Jordi Évole, aquest que ha creat tanta polèmica els darrers dies i que ofereix la veritat sobre el cas del 23-F, sota el títol de Operación Palace.

En primer lloc, em sembla una idea molt bona i una bona realització, amb uns actors que al ser els personatges reals de la història hi donen més veracitat. El concepte de fals-documental m’agrada molt i crec que és molt necessari a la societat actual pel que provoca: més enllà de la simple polèmica de si està bé o no “jugar” amb la gent, provoca dubte, provoca pensament, provoca debat.

S’han fet altres peces similars al llarg de la història però aquesta (crec) és la primera que ha coincidit en l’era de les xarxes socials, creant un autèntic fenomen transmedia a les xarxes durant l’emissió i les hores següents.

Així doncs, crear dubte i fer pensar a la gent crec que és l’objectiu del gènere. En un artícle sobre aquest documental, Eugenio Viñas diu que “Una mentira no explica una verdad, sin embargo puede ayudar a comprenderla.”. En aquest cas, no ens hem de creure una versió ni l’altre, hauríem de fer-nos nosaltres una idea pròpia.

Com a tema de fons, al documental diuen que aquesta peça és fruit de no poder accedir a la informació classificada del 23F, que ens han explicat una versió de la història però que fins d’aquí dècades no podrem saber la veritat. Si a la peça documental que estic comentant no ens haguéssin dit al final que era mentida, estic convençut que moltíssima gent l’hauria donada per verídica, de la mateixa manera que deu haver passat amb moltíssimes històries que ens han explicat.

Estem acostumats a donar per vàlid tot allò que ens expliquen els mitjans d’informació, sense contrastar-ho, i ara és precisament quan ho tenim més fàcil que mai l’accés a la informació.

De falsos documentals se n’han fet molts al llarg de la història. El primer va ser Orson Welles, amb La guerra dels mons (1938). Un programa de ràdio que narrava l’arribada a la terra de Marcians, i que molts oïents van creure’s com a cert. El documental de Jordi Évole diu estar inspirat en Opération Lune (2002), del canal francès ARTE, que desmenteix l’arribada a la Lluna.

Conec un cas de fals documental que em va agradar molt en el seu moment i que recomanaria a tots els qui estigueu llegint aquesta entrada. És una sèrie de falsos documentals dirigits per l’Empar Moliner i que va emetre TV3 i que es deia Herois quotidians (2008). Parlant de temàtiques molt diverses però actuals, feia una mirada irònica i àcida de tot el que es considera políticament correcte. El meu preferit, sense cap dubte, és el capítol sobre una empresa d’adopció decorativa, AdoptaDecor. També el de la Marisqueria Halal.

Recordo de l’època d’emissió que molta gent no ho entenia, o no s’ho prenia bé, es queixaven que s’emetés aquest programa per TV3… suposo que és el que pretenia l’Empar, no?

París, los locos años veinte

París, los locos años veinte

París, los locos años veinte

Documental sobre el París dels anys vint, la revolució cultural nascuda amb la postguerra, la vida a Montmartre, després a Montparnasse. Repassa els canvis tecnològics i artístics, així com en l’estil de vida de la gent fins l’any 29, quan esclata la crisi.

Comparativa París anys 20 – Actualitat

Comparant el que explica el documental amb l’actualitat, era una època de canvis molt ràpids, semblant al que vivim avui en dia (on noves tecnologies apareixen abans que haguem assimilat les anteriors), i la modernitat amagava també la part pobre i trista de les ciutats. Avui en dia artístes segueixent utilitzant recursos semblants per provocar, el que llavors eren dones artístes que es despullaven i cridaven l’atenció, ara ho fan cantants com la Miley Cyrus, el mateix concepte però amb mitjans diferents.

Una altre similitud del que mostra el documental amb l’actualitat són les ganes que té la gent de quedar retratada fent qualsevol cosa, la gent sortia al carrer a fer tonteries per tenir un moment de fama. Ara qui més qui menys té un canal a YouTube o penja selfie-videos a Internet i s’enfada si no aconsegueix els likes que voldria.

A diferència dels anys 20 a París, que era la ciutat Mainstream del moment, avui en dia no hi ha una única ciutat que sigui el núcli de les tendències sinó que està més repartit. Berlín, Instambul, París, Barcelona, Londres, … totes són tendència en alguna cosa, però estan connectades entre sí.