El poder relacional de Facebook

Fa una estona, tot fent una ullada a Facebook he descobert via 324.cat una notícia desagradable, mai és desitjable la mort de ningú. Tot i això, el que m’ha cridat l’atenció ha estat aquesta habilitat que té el giny de Facebook de mostrar continguts relacionats, suposo que en funció de l’analisi de dades del que està publicant la gent en aquells moments.

Captura del Timeline a Facebook

Captura del Timeline a Facebook

Suposo que l’evolució de la tecnologia està al marge dels critèris morals i cortesia amb els que ens hem educat. O potser la seva forma de respecte és amagar la opció de fer “like” al contingut relacionat?

Creativitat al servei d’una bona causa

Fa uns dies vaig trobar per la xarxa una campanya de la ONG Misereor que em va semblar brillant. Crec que és l’evolució dels captadors de socis de les ONG que et paren per carrer per intentar apropar-te la seva causa. Crec que actualment és una figura que es percep com una molèstia al carrer, que la gent intenta esquivar-los per no haver de parar a escoltar-ho, quan suposo que deuen fer una bona tasca.

Misereor. Font: TAGO ART WORK

Un dels OPI interactius de la campanya de Misereor. Font: TAGO ART WORK

La campanya “The Social Swipe” que us presento a continuació canvia model de captació de l’organització d’actiu a passiu, fent que sigui l’usuari final qui s’apropi a fer el seu donatiu, a interessar-se per la causa i, al cap i a la fi, col·laborar amb la missió de l’ONG. A partir de la introducció d’un format sorprenent i amb gamificació, es convida a l’usuari a fer servir la seva targeta de crèdit per un acció solidaria: tallar una llesca de pa, tallar una corda d’un esclau, etc. Amb aquest gest amb la targeta de crèdit es fa un donatiu de 2€.

Us deixo el vídeo explicatiu, crec que és una idea molt original, que fa un pas més en la introducció d’elements interactius en els OPI, i crec que marcarà tendència en els propers anys. Els petits donatius puntuals poden superar la barrera psicològica de fer-se soci i pagar una quota mensual per una causa, un petit canvi en la línia del que ens deia el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos”.

Segons explica el vídeo de la campanya, el gran repte va ser a nivell tècnic de fer que el sistema de pagament funcionés ràpid amb el moviment, sincronitzant alhora l’animació del vídeo amb la posició actual de la targeta dins del recorregut preparat.

Visitant l’edifici del Disseny Hub de Barcelona

Aquest dimarts vam fer una sortida per a conèixer el Disseny Hub de Barcelona. És un edifici situat a la Plaça de les Glòries Catalanes i pretén ser un espai de referència a la ciutat de tot el món del disseny. L’edifici en sí és enorme i es pot reconèixer de lluny per la seva forma estranya, de color gris.

IMG_6320

Els excursionistes a la porta del DHUB. En primer pla, la meva cara. Foto pròpia.

Nosaltres vam anar a veure el Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, que es troba a sota de la biblioteca del barri -que també és al mateix edifici-, i que conté un gran fons documental de llibres relacionats amb el disseny en molts àmbits, des d’industrial, gràfic, audiovisual fins a una biblioteca especial de materials.  Un bon punt de referència per fer recerca dels treballs universitaris. Llàstima que la conegui a poques setmanes d’acabar els estudis.

IMG_3355

La nostra professora i guia, explicant-nos les bondats de l’edifici. Foto pròpia.

Pel que fa a l’edifici, he de dir dues coses referents a la part de la façana principal que sobresurt, la que dóna al nord-oest.

En primer lloc, tenia tota la pinta de ser una construcció adaptada a la carretera que hi passava per sota, enlairada, i que l’edifici hi encaixava. Ara mateix aquesta carretera no hi és, quan encara fa poc que es va acabar l’obra del DHUB. Es va fer a mida sense contemplar que es treuria la carretera o és simple coincidència la forma?

I per altre banda, aquesta mateixa façana, que a la part que sobresurt té una espècie de finestra enorme, em recorda moltíssim a l’edifici del Museu de Liverpool (veure foto següent), una construcció prou recent i guanyadora d’alguns premis. No hi trobeu una semblança evident, tant en la finestra, com en la forma de l’edifici i el material que el recobreix? És algun tipus de sucursal, de font d’inspiració de l’arquitecte o simplement una altra casualitat?

Edifici del Museum of Liverpool. Fotografia: Pete Carr

Edifici del Museum of Liverpool. Fotografia: Pete Carr

Desigual rebenta les xarxes

Avui acabo de veure aquest anunci que Desigual ha fet especialment pel dia de la mare i que està creant polèmica. No em sembla que n’hi hagi per menys.

Està clar que fer polèmica és un bon reclam publicitari, però amb un tema tant de moda i tant complicat com és l’avortament, els embarassos no desitjats i les malalties de transmissió sexual em sembla una burrada que puguin emetre per televisió un anunci que promogui que la gent punxi els condons amb una agulla. Si vols tenir un fill, endavant, però com a mínim que ell pugui saber-ho, no?

Per cert, per als més curiosos, la gent de la condoneria Punt Love de Granollers han publicat fa una estona el model de condons que surten al vídeo per si voleu comprar-los ;)

 

Del Mobile-Art a l’SmartShow

El Festival Grec 2014 s’acosta i aquest cop ens porta una notícia que està relacionada amb el Mobile Art, un tema que estem tractant ara a la universitat.

Tal com ha anunciat La Fura dels Baus al seu Facebook, porten un nou espectacle al Grec del que segur se’n parlarà. Es podrà veure del 30 de juny al 5 de juliol i la temàtica està vinculada a la commemoració del Tricentenari de 1714.

El 30 de juny encetarem el Grec Festival de Barcelona amb M.U.R.S., el primer ‘smartshow’ de la història. No us ho perdeu!

M.U.R.S. serà una experiència de futur per jutjar el present. El primer ‘smartshow’ de la història obrirà el Grec Festival de Barcelona, al Castell de Montjuïc.

Com podem llegir al web del festival:

El 30 de juny, La Fura dels Baus estrenarà al Castell de Montjuïc “M.U.R.S.” , que es podrà veure fins al 5 de juliol. L’han anomenat el primer smartshow de la història i és una ficció construïda conjuntament pels creadors de La Fura dels Baus, que tornen a treballar plegats després d’un llarg període.

Evocant una població assetjada, La Fura ens ofereix un plantejament futurista que busca, però, fer-nos pensar d’una manera nova en el present. Porteu el vostre mòbil intel•ligent perquè podreu fer servir una app per interactuar amb l’espectacle.

Aquest espectacle ens porta el concepte d’SmartShow, un nou model artístic on el públic participa activament a l’obra a través del seu smartphone, segurament a partir d’una aplicació creada per a l’ocasió. I si encara voleu participar-hi més activament, han obert càsting d’actors!

Us ho perdreu?

Reinventant les impressores, ara sí!

The Mini Mobile Robotic Printer by ZUtA Labs Ltd.

The Mini Mobile Robotic Printer by ZUtA Labs Ltd.

A casa tenim molts aparells electrònics i la majoria es van reinventant. Cada setmana tenim models nous de televisors, telèfons i aparells de música. A la cuina la revolució van ser els robots de cuina, i fa poc van apareixer les aspiradores automàtiques que netegen la casa quan no hi som.

The Mini Mobile Robotic Printer by ZUtA Labs Ltd.

The Mini Mobile Robotic Printer by ZUtA Labs Ltd. Foto: FastCoDesign

En l’àmbit informàtic portem tot tipus de dipositius mòbils al damunt i allà on anem, però encara hem de tornar a casa o buscar una oficina per poder imprimir algun document. Aprofitant aquest concepte d’aspiradora i aplicant-lo a les impressores arriba The Mini Mobile Robotic Printer (encara a kickstarter.com). Una petita impressora de butxaca que en comptes de fer passar els fulls per dins és ella la que es desplaça per damunt del paper.

The Mini Mobile Robotic Printer

The Mini Mobile Robotic Printer by ZUtA Labs Ltd. Foto: FastCoDesign

Descobert a FastCoDesign.com.

Sant Climent de Taüll, premiat al Museums and the web

El Pantocrator torna a ser notícia. Les pintures romàniques de l’esglèsia de Sant Climent de Taüll (declarades patrimoni mundial per la UNESCO) i el projecte de recuperació històrica a partir de la tecnologia del mapping, que des del novembre de 2013 ha donat vida de nou a les pintures en la seva ubicació original són un èxit i encara reben molt bones crítiques. El projecte #taull1123 ha estat guardonat amb el premi al Millor Projecte Multimèdia de l’any al congrés MW2014: Museums and the Web 2014. Si teniu la oportunitat de visitar-lo en directe no us ho perdeu!

#Taull1123. Immersive experience in a World Heritage Site (or Augmented Reality without devices)

Imatge del mapping en directe. Durada: 9minuts. #Taull1123. Font imatge: MW2014

Podeu veure el resultat del mapping aquí.

El Barri Gòtic de Barcelona no existeix

Fa uns dies l’amic Sergi va compartir al seu Facebook l’emissió d’un programa de BTV que parla de la Història de Barcelona i on Dani Cortijo explica que el Barri Gòtic de Barcelona és fals, va ser creat per a reclam turístic. No és massa llarg i és de visió obligada! ;)

En primer lloc em va sobtar, però està molt ben explicat, amb fotografies d’abans i després de la remodelació, i per tant suposo que deu ser veritat. M’agradaria imaginar la gent de l’època en que feien les obres què pensava… “Perquè coi posen aquest pont aquí?”.

En aquest web teniu tota la informació dels canvis que es van fer, d’aquesta recreació gòtica per a finalitats turístiques.