Arxiu d'etiquetes: campanya

#laOtraNavidad d’IKEA és la màgia del s. XXI

text a l'entrada del web de #laotranavidad d'IKEA

Presentació del web de #laotranavidad d’IKEA

Avui he descobert la campanya de publicitat que ha fet IKEA per aquest nadal. Ja feia uns dies que havia vist l’anunci a la televisió però no li havia parat atenció. Fa unes hores hi he topat a Internet i amb la calma de qui passa l’estona i hi para atenció, però amb un vídeo diferent al que veiem a la TV:

La Otra Navidad ens ofereix una visió real del que passa amb el nadal i l’excés de consum, i el deteriorament de les relacions humanes. Però el que m’ha sobtat més de tot plegat ha estat entrar a la web i descobrir una experiència ben treballada i cuidada. Una animació (sí, s’han atrevit a incorporar-hi flash!) efectiva i el que anomenen “un punt de màgia” -típic del nadal- que passa quan decideixes crear una carta als reis amb l’ajuda del teu smartphone, triat des d’un dispositiu els diferents que vols incorporar-hi i que van apareixent “per art de màgia” a la carta que estàs escrivint a l’ordinador.

Destaco d’aquesta campanya la importància d’utilitzar bé la tecnologia, i aquí l’ús de les animacions i el vincle “web+mòbil” passa d’una manera totalment transparent i ben aconseguida, creant realment una sensació de “màgia”. Sense cap dubte, un bon exemple de la integració dels codis QR i, en certa manera, una aproximació al transmèdia.

Uns motlles per fer galetes cap a la Wish-List! Això sí, comprats a IKEA, eh?

PD: una altre campanya d’IKEA de la que podem aprendre’n coses, que algun dia potser comentaré.

 

Quan l’ensenyar pit s’excusa en una moda

M’ha fet gràcia llegir que als Estats Units està creant polèmica un club de lectura anomenat The Outdoor Co-Ed Topless Pulp Fiction Appreciation Society (OCETPFAS), on bàsicament els divendres es reuneixen un grup de dones per anar a llegir a Central Park tot ensenyant les mamelles. La reivindicació, més enllà de la comoditat que pot aportar llegir sense pressió quan fa bon temps, preten manifestar i donar a conèixer que la llei americana “Permet a les dones anar en topless als mateixos llocs que els homes” i volen donar-ho a conèixer perquè la resta de dones hi perdi la por.

Mugrons i literatura, a Central Park

Mugrons i literatura, a Central Park. Font: PlayGround Noticias

I entre cupcake i cupcake, els protagonistes de les converses i les lectures són llibres que defineixen com pulp fiction (vegeu llista dels seus recomanats). Si feu una ullada al seu blog es fan un fart de penjar fotos. És aquest el punt on he començat a dubtar de si realment és una reivindicació o si és purament una excusa per mostrar-se i alliberar el seu exhibicionisme, perquè entre foto i foto s’hi veuen pocs llibres però molta carn, molta més de la que engloba el concepte “topless”.

Arribarà la moda a la Ciutadella?

Creativitat al servei d’una bona causa

Fa uns dies vaig trobar per la xarxa una campanya de la ONG Misereor que em va semblar brillant. Crec que és l’evolució dels captadors de socis de les ONG que et paren per carrer per intentar apropar-te la seva causa. Crec que actualment és una figura que es percep com una molèstia al carrer, que la gent intenta esquivar-los per no haver de parar a escoltar-ho, quan suposo que deuen fer una bona tasca.

Misereor. Font: TAGO ART WORK

Un dels OPI interactius de la campanya de Misereor. Font: TAGO ART WORK

La campanya “The Social Swipe” que us presento a continuació canvia model de captació de l’organització d’actiu a passiu, fent que sigui l’usuari final qui s’apropi a fer el seu donatiu, a interessar-se per la causa i, al cap i a la fi, col·laborar amb la missió de l’ONG. A partir de la introducció d’un format sorprenent i amb gamificació, es convida a l’usuari a fer servir la seva targeta de crèdit per un acció solidaria: tallar una llesca de pa, tallar una corda d’un esclau, etc. Amb aquest gest amb la targeta de crèdit es fa un donatiu de 2€.

Us deixo el vídeo explicatiu, crec que és una idea molt original, que fa un pas més en la introducció d’elements interactius en els OPI, i crec que marcarà tendència en els propers anys. Els petits donatius puntuals poden superar la barrera psicològica de fer-se soci i pagar una quota mensual per una causa, un petit canvi en la línia del que ens deia el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos”.

Segons explica el vídeo de la campanya, el gran repte va ser a nivell tècnic de fer que el sistema de pagament funcionés ràpid amb el moviment, sincronitzant alhora l’animació del vídeo amb la posició actual de la targeta dins del recorregut preparat.