Arxiu d'etiquetes: reivindicació

Recursos pedagògics contra el canvi climàtic

Fa mesos vaig descobrir el Meltdown Game i ho tenia pendent de compartir amb tu, perquè em sembla una idea genial!

El taulell de joc. Font: Meltdown Game

El taulell de joc. Font: Meltdown Game

Aquest joc de taula original -el primer joc de taula que es fon- és la resposta d’una revista científica infantil a la necessitat de conscienciar a la humanitat des de que som petits del gran problema que és (i serà) el canvi climàtic. A partir d’un joc familiar de cooperació, els participants han d’aconseguir salvar els ossos polars abans que s’acabi el temps, però en aquest cas el temps no el marcarà un rellotge, sinó el temps que triga en desfer-se el taulell de joc, que està creat de gel. Aquest vídeo promocional parla per si sol.

Què et sembla? Crec que és una idea brillant per apropar aquesta problemàtica als infants i a les famílies! Tant de bo el distribuïssin arreu! Va a la Wish-List!

Dronestre.am, el poder dels drones (i de les dades)

Remenant per Uncovering Ctrl no sé com he anat a parar a Dronestre.am, un web que recull en temps real i l’històric de tots els atacs realitzats per drones (militars) dels Estats Units. Els drones (aquests avions sense conductor, control·lats remotament) cada cop tenen més funcions i fins i tot estan en fase de proves per ser utilitzats per a enviaments de paqueteria.

Tot i això, l’ús d’aquests aparells genera polèmica, sobretot pel nombre de morts que estan causant, molts dels quals civils. Aquesta web que comentava,Dronestre.am, posa a disposició de tothom que ho vulgui una API on consultar el seu arxiu a temps real. Com a programador i tafaner que sóc, m’hi he dedicat uns minuts i amb una simple consulta he pogut generar un mapa com aquest, amb un comptador de víctimes que fa por: entre 3300 i 4700 morts ja, dels quals més de 500 són víctimes civils, i 185 nens.

Aplicació de la API de dronestre.am sobre Google Maps

Mapa amb les dades de la API

Són bons els drones? La tecnologia sempre és per avançar? Avançar cap a on?

Més enllà del drama, m’agradaria destacar positivament aquesta web i totes les que es dediquen a posar dades a la lliure disposició, a l’open-data. Així molts altres desenvolupadors poden crear eines d’utilitats diverses i segur que sorprenents. Si teniu alguna idea de tractament de dades públiques que volgueu visualitzar i sigui interessant feu-me una proposta que potser puc posar-hi jo la tecnologia o programació :P

T’observen. Auditoria dels sistemes de control des de BAU fins Hangar

Aquest matí hem anat amb els companys de la universitat a conèixer el projecte d’Hangar.org (del que us parlaré més endavant) que es troba també al Poblenou. En la ruta des de BAU fins allà hem hagut de fer un treball de camp identificant els mecanismes de control que es troben pel camí. Càmeres de videovigilància i tot allò que pugui complir aquesta funció. Aquest és el meu resum! La veritat és que només ha estat una ruta ràpida i espanta pensar la de càmeres que ens estan enfocant en tot moment.

Recorregut ruta Bau fins Hangar

Recorregut ruta Bau fins Hangar. Fet per Ramon Forns. Imatge de fons: Google Maps.

Quan els homes fan el paper de les dones a la publicitat

En el món publicitari (sobretot televisiu) estem tips de veure una i altra vegada uns papers concrets interpertats per dones, i uns altres diferents per homes. Hi estem tant acostumats que si no és així ens sembla estrany, però quan ens parem a analitzar-los segur que ens n’adonarem de la discriminació i l’absurditat d’aquest fet.

Fa uns dies vaig trobar en un blog que la gent de BuzzFeed va fer un exercici de comparar aquests rols interpretats per homes o per dones i el resultat és el vídeo: “If women’s roles in ads were played by men” (Si els papers de la dona a la publicitat fóssin interpretats per homes). Espero que us faci pensar i us agradi!

 

Quan l’ensenyar pit s’excusa en una moda

M’ha fet gràcia llegir que als Estats Units està creant polèmica un club de lectura anomenat The Outdoor Co-Ed Topless Pulp Fiction Appreciation Society (OCETPFAS), on bàsicament els divendres es reuneixen un grup de dones per anar a llegir a Central Park tot ensenyant les mamelles. La reivindicació, més enllà de la comoditat que pot aportar llegir sense pressió quan fa bon temps, preten manifestar i donar a conèixer que la llei americana “Permet a les dones anar en topless als mateixos llocs que els homes” i volen donar-ho a conèixer perquè la resta de dones hi perdi la por.

Mugrons i literatura, a Central Park

Mugrons i literatura, a Central Park. Font: PlayGround Noticias

I entre cupcake i cupcake, els protagonistes de les converses i les lectures són llibres que defineixen com pulp fiction (vegeu llista dels seus recomanats). Si feu una ullada al seu blog es fan un fart de penjar fotos. És aquest el punt on he començat a dubtar de si realment és una reivindicació o si és purament una excusa per mostrar-se i alliberar el seu exhibicionisme, perquè entre foto i foto s’hi veuen pocs llibres però molta carn, molta més de la que engloba el concepte “topless”.

Arribarà la moda a la Ciutadella?